PEDAGOGIA SISTÈMICA

La psicologia sistèmica es basa en la teoria de sistemes. Tot està interconnectat en cada ambient, i són totalment dinàmics.

Principis: la finalitat en l'educació és ser millors persones, ser més feliços. Es considera que la promoció de la persona serveix per a la millora personal. Això es basa en l'amor, els ordres... coses de sentit comú.

Un dels psicopedagogs més important i influents va ser Bert Hellinger.

L'escola és un sistema i la família un altre. A l'alumne l'hem de veure dintre d'aquest sistema. L'escola és un espai de vincles i relacions permanents.

Pertinença: necessitem sentir-nos partícips d'allà on som. Ubicació a un lloc i a una realitat. S'hi ha de sentir a gust, ha de tenir un rol... l'alumne ha de tenir el seu lloc i s'hi ha de sentir a gust.

Jerarquia i Ordre: hi entra la pertinença (mestre, alumne...). La família és el primer. El segon dependrà del primer. El més important és el primer que arriba i no s'ha de trencar l'ordre. Els primers són els pares, alumnes i mestres.

Equilibri entre el donar i el rebre: en qualsevol relació hi ha un que dóna i un altre que rep. Equilibri entre iguals. En una aula, no són iguals. El mestre donarà més i l'alumne rebrà més també.

La prioritat: la relació amb jerarquia i ordre. El primer és el que té més prioritat. Són els pares que tenen prioritat per damunt dels mestres.

Normes i límits: aquestes evitaran el caos. Normes de relació per poder guiar la interacció. Serveixen per a què es compleixi tot l'anterior.

La consciència: consciència dels seus pares, dels seus avis, que a classe es va amb una motxilla...i moltes vegades no se n'és conscient. Per això quan hi ha algun problema amb algun xiquet hem de ser-ne conscients.

Lleialtat: pares. Es deuen a ells.

Reconeixement del què és: t'has de reconèixer a tu mateix. Això és molt important per al mestre.

Emocions i sentiments

Percepció: el mestre ha de percebre més enllà del que es veu.

Quan una persona no està al seu lloc, hi ha un desordre. Això ens ho podem trobar en algun xiquet que tingui algun comportament estrany.

Per entendre-ho, vam realitzar un treball a la classe. Vam veure un vídeo que ens va sorprendre a tots. Va ser molt curiós, ens va ajudar a entendre que a vegades ens capfiquen en una cosa i no sabem veure tot l'altre. Hem de veure l'arbre i també hem de veure el bosc.

Durant l'activitat vam anar anotant tot el que veiem:

· Cresta del gall

· El gall

· Xiquets mirant el gall

· Xiquets des del pati

· Tot el pati

· Joc

· Xiqueta jugant

· La xiqueta és un anunci

· Xiquet que està mirant l'anunci

· Està assegut en una cadira

· En un creuer

· En un vaixell

· Que tampoc és real

· És un anunci en un autobús que va per la ciutat

ARTICLE

Vam donar una ullada a l'article, i vam veure una sèrie d'objectius. S'han de compartir objectius amb els pares per exemple. Normalment a les tutories amb els pares es fa un seguiment a part d'una comunicació.

A les escoles també es marquen uns objectius, per exemple quantes tutories s'han de fer, quan, com... s'ha de compartir i crear això amb els pares.

També s'ha de tenir un objectiu en l'entrevista. Els pares ens han de respectar, hem d'aconseguir tenir el seu respecte. Si funciona amb els pares, funcionarà amb els fills.

ACTIVITAT: HOY EMPIEZA TODO

Per a posar en pràctica aquesta tècnica, vam veure una pel·lícula a la classe per a poder fer-ne després un debat. Cadascú va adoptar un paper segons el color de barret que li va tocar.

Hoy empieza todo (Bertrand Tavernier, 1999)

A continuació exposo les reflexions a les quals vam arribar el nostre grup durant el debat:

1. Color roig: Sentiment de rabia per part del professor.

2. Color groc: Optimisme. El professor lluita i continua amb esperança i il·lusió.

3. Color Blanc: Molta pobresa i només el director lluita, hi ha una gran desmotivació per part dels pares i resignació.

4. Color Verd: Creativitat. Molta invenció per part del director amb moltes dinàmiques, activitats... com per exemple la del camió, la dels colors... Té moltes idees per a portar l'escola endavant.

5. Color Negre: Hi ha moments en què el professor vol abandonar. La mare de la Letícia per exemple es rendeix

Com a conclusió, després de posar en comú les nostres idees i també les dels altres companys de classe, veiem que hi ha molts sentiments diferents, en general poc optimisme. El director és en alguns moments l'única persona amb esperança, encara que també hi ha alguns moments en que decau. Però aconsegueix tirar endavant amb l'ajuda de la creativitat. Al final, amb molt de positivisme acaba amb una festa i també amb l'agraïment de la mare que descobreix que tenien raó amb la sordesa de la seva filla.